Us deixo un vídeo que il·lustra molt bé el canvi que experimenten els nostres fills i filles quan arriben a l’adolescència. A casa aquests canvis sovint ens fan patir, ja que deixen de ser els infants que coneixíem be, per convertir-se en individus que caminen cap al món dels adults, als que ens costa reconèixer.
La distància emocional que necessàriament han de realitzar dels seus progenitors per identificar-se amb el grup d’iguals, juntament amb els canvis que experimenten a nivell d’etapa evolutiva, no ens ho posa facil. Quan som capaços d’entendre les seves necessitats i respectem el seu procés d’independència, amb fermessa i amor, esdevé una de les etapes més divertides i emocionants. No us sembla?
A mi m’agrada més parlar de «les adolescències», ja que cada persona és única i per tant viu cada etapa de la vida d’una forma singular. Però per situar a grans trets el marc que els envolta, trobo que el vídeo és molt encertat. A tu ja t’ha passat?